Soc el fill d′un home senzill que dormia coloms amb la mà

Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant

Capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitatEscrivà de paraules senzilles als mots encreuats

Quarts de sis

Ja som a la platja i sembla que tot preparat

Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc

Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llum

I la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum

Vint-i-un botons cordats

Un dimarts de primavera

A la riba d′ultramar

On no paren les sirenes

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles

Canto peces d'un joglar, que aquí on em veieu

Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu

Vaig pensant

Les coses que penso quan no tinc res més per pensar

Ella riu, i ell fa aquell posat de "tio" seriós i elegant

Gira el vent, el terra se'ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap

Com qui atura una idea que avui li ha donat per volar

Vint-i-un botons cordats

Un dimarts de primavera

A la riba d′ultramar

On no paren les sirenes

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles

Canto peces d′un joglar, que aquí on em veieu

Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu

Vint-i-un botons cordats

Un dimarts de primavera

A la riba d'ultramar

On no paren les sirenes

Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles

Canto peces d′un joglar, que aquí on em veieu

Jo soc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu