Encara sento bategar aquell silenci a la mà

De l′horitzó a l'inrevés, d′un calaix al teu cap

Diu que el record, quan ja no hi ésFa aquella olor de casa buida que ens fa de perfum

Que, simplement, passa de llarg el tren dels dilluns

Camina el pols com si no fos el mecanisme constant

D'algun rellotge aturat al quart de lluna minvant

La cara oculta de la sort és com una moneda

Que cau de cap per amunt

Quan juguen l'ànima i el cos, i van tres a un

Carrers on volen llençols

On la bellesa penja estesa dels balcons

A les ciutats on no hem comptat mai els terrats

On hem viscut, on hem trobat

Paraules que es fan un nus

A les persianes enrotllades del discurs

D′un emissari que no sap on cau el nord

D′aquell país on soc el sord

Encara guardo el vell estel que ens fa mirar sempre a dalt

Un fil elèctric creua el cel i fem un càlcul mental

De divisions, constel·lacions i un bon grapat d'altres

Receptes per veure-hi més lluny

L′últim que ho tanqui tot amb clau i apagui el llum

Carrers on volen llençols

On la bellesa penja estesa dels balcons

A les ciutats on no he comptat mai els terrats

On hem viscut, on hem trobat

Paraules que es fan un nus

A les persianes enrotllades del discurs

D'un emissari que no sap on cau el nord

D′aquell país on tots som sords